Cercopithecus | |
---|---|
Cercopitec diana | |
Període | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Primates |
Família | Cercopithecidae |
Subfamília | Cercopithecinae |
Gènere | Cercopithecus Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Simia diana |
Nomenclatura | |
Gènere | masculí |
Espècies | |
|
Els cercopitecs (Cercopithecus) són un gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids que inclou 25 espècies.[2] Mesuren un màxim de 130 cm i pesen uns 8 kg. Viuen uns 25 anys.
La seva dieta consisteix en fruita, llavors, brots frescs, herba, insectes, rèptils i ocells que encara no han abandonat el niu. Es distribueixen arreu d'Àfrica, on viuen a sabanes, manglars i muntanyes envoltades d'aigua.
Els cercopitecs tendeixen a viure en petits grups jeràrquics de 20-40 membres cadascun. Les femelles adultes formen el centre dels petits grups familiars. Tenen una gran expressivitat facial i vocal.
Popularment s'anomenen mones,[3] mone(i)es, monards, bugies[4] o xímies (i no pas micos, mot que preferentment designa els primats de cua llarga).